Terrorisme mediàtic consentit. (indymedia barcelona)

Amigues i amics us penjo notícies extretes del pou de contrainformació d'indymedia. En aquest cas, de les últimes ocorregudes amb els universitaris de Venezuela. S'els ven com una majoria, que invadeixen els carrers i que son assasinats (foto del País del diumenge 4 de novembre) pels pro-chavistes.

Ja vaig penjar darrerament uns informació d'aquest pais, relacionat amb el tancament d'una cadena privada. La notícia explicava com havien anat realment les coses. Ara faig el mateix. Aquest article desglossa i cirtica al "peridodista" i els mitjans que dónen cobertura a les seves mentides


"Mientras decenas de miles de estudiantes toman las calles de Venezuela en protesta por la reforma constitucional del "Gorila rojo", que no es más que una pseuda-consulta para perpetuarse en el poder, la situación política y social va caldeándose. Tanto así que en la refriega de ayer tuvo como resultado trágico dos muertos asesinados por los brigadistas chavistas y decenas de heridos. Venezuela es un polvorín a punto de estallar.

Observamos los siguientes elementos:

1.- Xenofobia, racismo e injurias. Al llamar “gorila rojo” a un presidente de gobierno.

2.- Mentiras. Porque los dos estudiantes asesinados fueron por un enfrentamiento entre grupos antichavistas en una protesta por la decisión de la comisión electoral de la universidad de Zulia de suspender las elecciones estudiantiles, algo ya confirmado totalmente. Los partidarios del gobierno no se encontraban presentes en esos disturbios.

3.- Tergiversación. Porque llaman “pseudos-consulta” a un referéndum electoral que se celebrará con todas las garantías democráticas, como lo han confirmado los observadores presentes en todos los procesos electorales en Venezuela.

4.- Desinformación. Informan de una manifestación contra Chávez de dos días antes, pero omiten la de sus partidarios, que congregó a un millón de personas.

Por último, es bueno saber que el medio donde se publicó, Periodista Digital, no es un blog precario ni un medio humilde de un grupo marginal. Está financiado con publicidad por empresas como Repsol, El Corte Inglés, Endesa, Páginas Amarillas de Telefónica o Cajamadrid.

Estamos ante un modelo de comunicación que permite con impunidad delitos como los enumerados, financiados y apoyados por grandes transnacionales."

Preneu-ho tot amb una càmera.

Pau, calma, benestar.

Cada foto un record, un moment, una sensació. Amb poques nocions i pràctica poden sortir cosetes xules. La falta de temps i d'experiència duu a que persona i càmera no siguin un binòmi per a molts/es. A més el dur un tros de càmera que pesa més que tú tampoc ajuda, però crec que ens hi podem acostumar.
En sé d'uns quants que tenen traça amb el tema i cada cop que prenen la càmera ho demostren. Amigues i amics compartim imatges i depurem-les dia a dia.

Per anar fent boca: Fins al dia 11 de Novembre, al CCCB ( raval, darrera el merca de la boqueria) entrada gratuita a un recull de les millors fotos de periodistes de l'any.

Taller de Cuina Internacionalista

Amigues i amics.

Des de l'AJCA fem unes jornades sobre països que pateixen com nosaltres, la pressió d'altres països i que no poden exercir el seu dret a desenvolupar-se lliurement sota un sistema econòmic que no sigui el capitalisme. Totes hem d'ajupir el cap, en contra de la nostre voluntat.

En les jornades veurem diferents països als que els toca passar pel forat, però que tenen diverses maneres de resistir-s'hi (les mes legítimes del món) i que per sort ho estan aconseguint. Aprofitarem per apendre també, com cuinen en el seu dia a dia, fent les jornades més amenes i distretes.
Cada més hi haurà una xerrada més visionat de documentals i seguidament el taller de cuina on aprendrem els plats que mengen els nostres germans de l'altre punta del món.

Aquestes es duran a terme els dissabtes a la tarda 17:00h al Centre Cívic de la Creu Alta.

Comencem aquest dissabte dia 20 (excepcionalment farem la xerrada més passi de video al local del MEV) amb Palestina. Les altres nacions que tenim el gust de conèixer seran Euskadi, Veneçuela, Cuba, Galicia i els Països Catalans.

Una Abraçada REVOLUCIONÀRIA i INTERNACIONALISTA a tothom

Creuar el "charco"; si o si!

Amics i amigues, no sé si m'heu sentit a parlar mai de les ganes que tinc de traslledar el meu cos i sobretot la meua, ment cap a l'altra banda de l'atlàntic. Però no a qualsevol lloc, CUBA i l'ARGENTINA per sobre de la resta de països de l'Amèrica del Sud.

La primera, per ser el far de tots aquells que creuen que una societat més justa, crítica, compromesa, solidaria existeix (tot i les ganes que tenen de fer-la desapareixer) i que de ben segur que seguirà durant molt de temps. Són molts els coneguts i amics que t'expliquen vivències de la illa i cada cop m'hi veig més; Voltar-la al meu aire, coneixent la realitat cubana de primera mà i adonan-te de la màgia que despren l'illa i tots els seus habitants. La Maria, una amiga de la uni hi ha estat i reconeix que no ha tornat tota ella, allà encarà hi és present amb la ment; no s'ho pot treure del cap.

La segona, per l'encant de la seva llengua, els seus mítes i per experiències (no tantes com amb Cuba) que em recomanen del tot anar-hi i deixar-te abraçar per la calidesa de la seua gent. També per en Diego i el futbol, per veure una fàbrica autogestionada per les treballadores (us recomano pel·licula-documental "the take" per fer-vos una idea aproximada) per comprovar si el contacte que estableix la comunitat argentina a casa nostre és reciproca...

Espero que no quedi en simples imaginacions i que un dia o altre hi arrivi, per veure món i per comprovar com de diferents som les persones que havitem aquest planeta.

Bon Viatge!

Creuar el "charco"; si o si!