dimarts, 16 d’octubre del 2007

Taller de Cuina Internacionalista



Amigues i amics.

Des de l'AJCA fem unes jornades sobre països que pateixen com nosaltres, la pressió d'altres països i que no poden exercir el seu dret a desenvolupar-se lliurement sota un sistema econòmic que no sigui el capitalisme. Totes hem d'ajupir el cap, en contra de la nostre voluntat.

En les jornades veurem diferents països als que els toca passar pel forat, però que tenen diverses maneres de resistir-s'hi (les mes legítimes del món) i que per sort ho estan aconseguint. Aprofitarem per apendre també, com cuinen en el seu dia a dia, fent les jornades més amenes i distretes.
Cada més hi haurà una xerrada més visionat de documentals i seguidament el taller de cuina on aprendrem els plats que mengen els nostres germans de l'altre punta del món.

Aquestes es duran a terme els dissabtes a la tarda 17:00h al Centre Cívic de la Creu Alta.

Comencem aquest dissabte dia 20 (excepcionalment farem la xerrada més passi de video al local del MEV) amb Palestina. Les altres nacions que tenim el gust de conèixer seran Euskadi, Veneçuela, Cuba, Galicia i els Països Catalans.

Una Abraçada REVOLUCIONÀRIA i INTERNACIONALISTA a tothom

dimecres, 3 d’octubre del 2007

Creuar el "charco"; si o si!

Amics i amigues, no sé si m'heu sentit a parlar mai de les ganes que tinc de traslledar el meu cos i sobretot la meua, ment cap a l'altra banda de l'atlàntic. Però no a qualsevol lloc, CUBA i l'ARGENTINA per sobre de la resta de països de l'Amèrica del Sud.

La primera, per ser el far de tots aquells que creuen que una societat més justa, crítica, compromesa, solidaria existeix (tot i les ganes que tenen de fer-la desapareixer) i que de ben segur que seguirà durant molt de temps. Són molts els coneguts i amics que t'expliquen vivències de la illa i cada cop m'hi veig més; Voltar-la al meu aire, coneixent la realitat cubana de primera mà i adonan-te de la màgia que despren l'illa i tots els seus habitants. La Maria, una amiga de la uni hi ha estat i reconeix que no ha tornat tota ella, allà encarà hi és present amb la ment; no s'ho pot treure del cap.

La segona, per l'encant de la seva llengua, els seus mítes i per experiències (no tantes com amb Cuba) que em recomanen del tot anar-hi i deixar-te abraçar per la calidesa de la seua gent. També per en Diego i el futbol, per veure una fàbrica autogestionada per les treballadores (us recomano pel·licula-documental "the take" per fer-vos una idea aproximada) per comprovar si el contacte que estableix la comunitat argentina a casa nostre és reciproca...

Espero que no quedi en simples imaginacions i que un dia o altre hi arrivi, per veure món i per comprovar com de diferents som les persones que havitem aquest planeta.

Bon Viatge!

Creuar el "charco"; si o si!