Amics i amigues, no sé si m'heu sentit a parlar mai de les ganes que tinc de traslledar el meu cos i sobretot la meua, ment cap a l'altra banda de l'atlàntic. Però no a qualsevol lloc, CUBA i l'ARGENTINA per sobre de la resta de països de l'Amèrica del Sud.
La primera, per ser el far de tots aquells que creuen que una societat més justa, crítica, compromesa, solidaria existeix (tot i les ganes que tenen de fer-la desapareixer) i que de ben segur que seguirà durant molt de temps. Són molts els coneguts i amics que t'expliquen vivències de la illa i cada cop m'hi veig més; Voltar-la al meu aire, coneixent la realitat cubana de primera mà i adonan-te de la màgia que despren l'illa i tots els seus habitants. La Maria, una amiga de la uni hi ha estat i reconeix que no ha tornat tota ella, allà encarà hi és present amb la ment; no s'ho pot treure del cap.
La segona, per l'encant de la seva llengua, els seus mítes i per experiències (no tantes com amb Cuba) que em recomanen del tot anar-hi i deixar-te abraçar per la calidesa de la seua gent. També per en Diego i el futbol, per veure una fàbrica autogestionada per les treballadores (us recomano pel·licula-documental "the take" per fer-vos una idea aproximada) per comprovar si el contacte que estableix la comunitat argentina a casa nostre és reciproca...
Espero que no quedi en simples imaginacions i que un dia o altre hi arrivi, per veure món i per comprovar com de diferents som les persones que havitem aquest planeta.
Bon Viatge!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
www.fotolog.com/sa_paupa
Publica un comentari a l'entrada